Sonau fort i no temeu
per aqueixa qui balla ara,
que, si li mirau sa cara,
sé ben cert que fugireu.
Sa moixa era sa cuinera
i s’eriçó era es coc.
Com se cuidava d’es foc,
amb so peu, a poc a poc
en treia qualque pilot
de carn de sa greixonera.
Damunt es Puig de Bonany
ballàreu, rosa perfeta,
primer amb so batle de Petra
i llavò amb so d’Ariany