Si em cercau, me trobareu
dins Sant Jaume, agenoiada,
perque estic enamorada
d’un del seu nom; ja ho sabeu.

Es dilluns, no em trob trempat:
a Ciutat me’n vaig anar
a un metge visitar,
i aixuixí que me va polsar,
tot d’una em va demanar:
-Fie’t, ¿quin mal t’ha agafat?
Tu dus grossa enfermedat,
o tu estàs enamorat
del qui de tu no hi està.-
Dimarts, no em vaig aixecar,
i vaig jeure tot lo dia,
pensant que em milloraria;
i mon mal va pitjorar.
Dimecres, prenguí consol.
Es patró diu: -Tu hi n’iràs.
Juan, li demanaràs
si et vol bé o no te’n vol
I si diu que dus mal dol,
tu d’aquesta, moriràs!-
Es dijous, no hi puc venir,
perque hi trob impediment.
Sent a dir a molta gent:
-Del mal d’enamorament,
s’ha de morir aqueix fadrí!-
El divendres dematí,
vengué el senyor doctor
i va dir: -No sé, Senyor,
amb aquest mal què he de dir.
Aixeca’t, ves-te’n d’aquí,
vés an el qui et fa sofrir
que et don alliberació.
Si pel cas et diu que no,
posa’t en confessió
a un llit, per a morir.-
Es dissabte dematí,
ve es metge tot enfadat,
i diu que no ha trobat
per fora ni dins Ciutat,
res que me puga assistir.

D’haver vengut no em sap greu,
enc que tengui malaltia.
Es glosadors de Maria
fan fendis dels de Sineu