Es una casa moblada
de fadrines i fadrins
i qualque dona casada
p’es racons de més endins.
Quan s’estimat s’embarcà,
estava a la flor del món.
Ja no hi ha temps que no torn,
però aquest no tornarà,
¿Qui és aquest que fa bravates
i diu que no vol tornar?
Bé fa, i no esquinçarà
per mi, a l’aire, ses sabates.