A dins Son Sureda Pobre
ja no m’hi veuran tornar,
perque hi vaig cuidar deixar,
amb un any que hi vaig segar,
sa carn, sa pell i sa roba.

Anit la sort m’ha dit bé,
que dejorn he festejat;
he begut i he menjat
sense pagar cap dobler.

Vaig partir de Sos Ferrers
de cap a Ses Cabanasses:
tenen ses bergantes guapes,
ja no ho poren esser més.