A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.

Ses trencadores de metles
saps que s’han posat de món!
Se passegen es diumenges
per vila: “Jo som, jo som”.

Vaig néixer capell posat,
tota la vida l’he duit,
i, des que es capell m’és fuit,
no he begut ni he menjat.
Una gla.