A Son Burguet me’n duré
espines per recordança:
ses guyes de sa fermança
totes les hauré mester.
Ara és hora, que són fresques,
que else treuen de la mar.
Mon marit és a pescar;
per ventura encara pesca.
Qui an es crancs té afició,
sempre el veis agenoiat,
i sol dur un peix penjat
a un bocí de bastó.