Na Montseriva té un peix
que no li cap a dins s’olla,
i llavó un ui que li plora
i s’altre li cau de greix.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Peixos i cetacis
Poble
Artà
Camp Semàntic
Peix
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
42
Volum
II
Núm de pàgina
5
Altres cançons relacionades
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
Adiós, Sebastiana.
Demà vespre tornaré.
De la mar blava duré
una morena pintada.
Magdalena, arròs, arròs!
Arròs, arròs, Magdalena!
Es peix que se fa més gros
a la mar, és la balena.
Tradicionari de Mallorca
