Com jo veig tantes de flors
carregades de poncelles!
Fadrí que va de femelles,
li arrebossen ses costelles
de ses més endins d’es cos.

Cara de bruixa feresta,
la bona nit te vui dar:
si me tornes engegar,
no tornaré altre vespre.

En Bernat de ses Bernades
va paupar i trobà blan;
va dir:-Quin forat tan gran
per posar ses arengades!