Devertiment ja no hi ha
en el món, que em faça riure;
tant m’estim morir com viure,
si Déu no hi alça la mà.
Què deus haver de xerrar
“Ja m’agrades”, “no m’agrades”!
¿Vols-me dir quantes vegades
t’he enviat a demanar?
-Anem-hi, Catalineta,
si en vols menjar un penjoi!-
i ella va dir:-Idoi,
encara la traurem neta!