A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.