Una al•lota de Maria
a la cara em va dir “gat”:
que, si l’agaf i la mat,
¿no trobau que ho mereixia?
Voldria que fósseu vós
creat per ma companyia
fins i tant vengués un dia
la Mort per departit-mós.
-Més me valdria morir
que amb tan mala ombra viure.
-Així que pugues escriure
lo que ara acabes de dir!