Perque ets una jove llesta
vols venir a esteranyinar:
es jornal te vui pagar
d’es dematí fins es vespre.

Serra, serra, serrador,
serrarem aquest tió;
guanyarem quatre doblers:
dos per pa i un per peix
i un per botifarró.
Serra d’aquí,
serra d’allà.
Quan l’haurem serradet,
el tirarem dins sa paret.

Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.