De l’hora ençà que els meus ulls
se són separats de vós,
sempre he duit dos mocadors
dins sa butxaca, remulls.
Jo vaig a salts i a bots
per seguir l’antiguedat.
En Butxacol Cappelat
que és es més vei de tots.
Es diumenge, com anava
a missa i veia gent,
es meu cor estava content,
però de tristor plorava.