’N es fondo de la mar hi ha roques grosses i petites. Si vas per ca ses Derites, estrany si et pots aturar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mar
Manacor
61
III
Adiós, lluna de nit; adiós, sol de migdia; ’diós, clavell encarnat de clavellina florida.
Qui té xerxes, sempre està com un pobre penitent: en pic que li manca es vent, llavò li toca remar.
A sa vorera de mar hi han posat un lletrero: que es qui vol esser torero ha de sebre torear.