Mu mareta ja m’ho deia, que tenia poc cervell: per això m’ha dat el rei un vestit tan nou i bell, blau, amb sa gira vermeia.
Satíriques
Deià
Margalida petgellida de sa vorera de mar, un mariner la trobà a dins sa barca adormida.
Damunt sa Font d’Oli-clar vaig pensar en lo ropit; un animal tan petit per viure passa la mar.
Diu: -Tu ets embustero i fals i ments a cada paraula. -Senyor jutge, ara ja passa, només eren deu reals.
