Cada vegada en venir,
per fer cançons me pregau.
Jo ja sé quin gust passau
de sentir un porc grunyir.
Es vespre veuré Na Banya,
sa fia de s’estanyer,
i si no la veig, prendré,
com un bandejat, muntanya.
Es dia del Ram a vespre
Felanitx estava trist:
no hi havia casa oberta
que no hi ’gués mort o ferit.