Sabràs que t’he volgut bé;
t’he estimat més que ta mare;
però tant he mudat ara,
que, si et dauraven d’or, encara,
per mi no vals cap dobler.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perque tenc s’al·lota lluny.
El qui t’adora, m’ha dit:
-Estira’t, amor, no surtes,
que això és massa anar a les urtes
una fadrina en sa nit.