Ferrerico tico, tico,
tu qui estàs en la fornal,
¿no em faries un ganxito
per anar en es figueral?

Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.

Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.