Tan fortes són ses amors
com ses muntanyes relades.
Si vénc claretes vegades,
jo hi som per no enfadar-vós.
Sa teva mare per sogra
gustós la vui acceptar,
que fins les deu o les onze
arrib que la faç vetlar.
En esser dins es combat,
atacau i dau baiona,
que, si matau, Déu perdona,
i si moriu, sou salvat.