Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.

Sal, pebre bo i canyella,
tot és d’un mateix color.
Vaig anar a tocar es filó
i em vaig rompre una costella.

Per aquí fas ets entorns,
que dius que no vendràs massa:
ja esperaràs que jo faça
pregaris a Déu que torns.