Mu mare, casar, casar, que es partits no vénen sempre; quan s’escudella és calenta, llavò és s’hora d’escaldar.
Casament. Noces. Dot
Sant Joan
Festejava una pobila, i llavò no em va voler: se devia pensar esser sa més rica de la vila!
En Menut amb so fauçó segava com un al•lot i se’n duia amb cada cop la mitat de mig quartó.
A l’infern es moliners tots de filera estaran, i es qui hi aniran, veuran los que molturaven més.
