Voldria que fósseu lladre
perque em robàsseu s’amor,
que du tanta vermeior
com una flor de baladre.

Vet aquí ses claus de s´hort:
a dins s’hort hi ha un pi;
damunt es pi, una teula;
damunt sa teula, una reura;
damunt es reuró, una mèrlera
que en es coll hi té una perla
i en es bec un falcó.
M’has de dir s’intenció:
anit, ¿ambe qui vols jeure?

D’un rèpice de doctor,
d’un protocol de notari
i purga d’apotecari,
alliberau-nos, Senyor !