Vet aquí com de vegades
un fa qualque desbarat
i l’emprèn a garrotades
amb tot lo que té veinat.
El qui de vós s’enamora,
de dia no pot venir
perque s’ha de devertir
decapvespre i dematí
damunt una regadora.
Jo tenia un foc colgat
que sempre s’aigo bullia,
i s’amor sempre creixia,
i mai l’havia mudat.
Sense aigo l’has apagat.
M’anaves amb traidoria:
vares dir que com poria
prendre, no hagués amollat.