Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
22
Volum
III
Altres cançons relacionades
Per ses barraques es nius
van dies de tempestat.
Mu mare ¿no en vendrà cap,
d’apagador de calius?
Mirai de m’enteniment,
jo no sé de què t’entones,
que ses paraules i plomes
a l’aire les se’n du es vent.
Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora Mallorca.
Tradicionari de Mallorca
