Fadrí, no fiis de fadrina
si en el món vols viure a pler,
perque té lo seu voler
com un fil de teranyina.
Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.
Caragol, treu banya,
’nirem a la muntanya,
durem un feix de canya.
Tira, tira, caragol!