Garrida, l’art és gelós
i la somada feixuga:
no em vui casar que no duga
sa dona pa per tots dos.

Mariaina, no en tens gaire,
de porer riure de mi;
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.

Que estàvem d’enamorats,
jo de vós i vós de mi!
Qui ho hagués hagut de dir,
que no ens casàssem plegats!