Montuïri, que ets d’enfora! que ets d’enfora i lluny d’aquí! Jo, d’ençà que en vaig sortir, no em som alegrada una hora.
Montuïri
Sant Joan
Per a don Miquel Tomàs posau molta galania, però trob que convendria que sa musica sonàs.
Es Dijous Sant, estimada, vos volia dar es confits: sa butxaca foradada i varen esser sortits.
Mon avi, vós ja sou vei i teniu l’art perillós; seria bo excorxar-vós i fer varques de sa pell.
