Monja diuen que us fareu
per por d’esser mal casada.
Si ho feis per servir Déu,
ja el servireu a la casa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Inca
1516
III
-A sa plaça fan ballades; mumare, deixau-m’hi anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.-
Quan va esser un quart enfora, son pare ja va arribar:
-¿On és Na Catalineta? –A sa plaça a ballar.-
Son pare agafa les cordes i un garrot en cada mà:
la primera garrotada, mig morta la va deixar;
sa segona garrotada, ben morta la va deixar;
Es dia del seu enterro, son pare varen penjar.
I sa mare, dins sa cuina, qui s’esclata de plorar.
Que rebenti i que s’esclati! no la hi ’gués deixada anar!
S’escolà de Biniali
amb so rector de Lloseta
menjaven es xocolate
amb pebres de cirereta.
Andau, andau,
va dir sa marxanda,
no em toqueu sa randa
que la’m mastegau.