Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.

Jo tenc una tia xorca
i un blonco qui no hi veu.
Quan sa tia serà morta,
jo seré un gros hereu.

Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
si estàs bona, Magdalena.