Mirau s’estimat si és ase,
fora s’ànima que té!
Quan tornarà, li diré
que no pos peu dins sa casa.

La gent de veinat s’acosta
i me diu: -Quan vos casau?-
i jo los faç de resposta:
-Feis es comptes a ca vostra,
i, si vos n’anau, tancau
fort i duis-vos ne sa clau,
que el temps mala ombra demostra.

S’altre dia jo mirava
es camp de Son Julià
perque hi ’via de llaurar
es qui alegria em donava.