Si tenia tant de bo
amb s’al•lota com amb vós,
es guerrers de dos en dos
no los menaria por.
Si tengués sa fauç dentada,
jo vos vendria a ajudar
a s’ombra d’un campanar
fins que l’hauríeu ’cabada.
Diumenge, encara que ploga,
me n'he d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré mal d’ulls an es sogre.