Mon pare i los meus germans
m’han privada s’alegria:
volen que jo monja sia
i ells no se fan capellans.
Mon pare i los canonges
m’han privades ses amors.
Veinadetes, adiós,
que me’n vaig a tancar monja.
Mes germanes sempre diuen:
-A tu no et convé casar.-
Elles amb sos marits viuen
i a mi me volen tancar.
Mon pare i ets altres veis
diuen que es casar són flors;
qualque cosa saben ells
que hi ha darrere es terròs.
Si volen que monja sia,
deixau-me casar primer;
llavò, si no me camp bé,
per monja professaria;
tot lo dia resaria
per mon amor vertader.
Es convent se’n nirà a l’orsa
que jo monja no em faré.
¿Trobau que això està gens bé,
fer fer una monja per força?
-¿Qué no ho sabies,
com hi entrares?
¿Per què hi quedares?
Aixiquiló, (sic) afluixa-tè’n-
-Com jo faré professia,
mon bé vulgau-hi esser,
i siau de mon parer,
no vulgueu que monja sia.
-¿Qué no ho sabies,
com hi entrares?
¿Per què hi quedares?
Aixiquiló, afluixatè’n!
-Cada dia sent tocar
hores, vespres i matines,
i me rebent de plorar
darrere aquelles cortines!
-¿Que no ho sabies,
com hi entrares?
¿Per què hi quedares?
Aixiquiló, afluixate’n!
-Encara n’hi ha, encara,
de fadrins, en es carrer.
Quan tothom s’haurà fet frare,
llavò monja jo seré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Ariany
Assonant
14
IV
Un jovenet, com comença
a festejar, no hi té tranc,
i, com és a dins es fang,
així com pot, se defensa.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Tothom menja metles, metles,
sense tenir ametlerar.
Jo tenc d’arribar a afinar
de Son Cotoner ses cebes.