Quan surt de ca meva
jo peg un botet,
i veng a ca teva
corrents a veure’t.

En es colzo tenc cinc juntes
per porer-lo ben vinclar,
i cinc dits a cada mà,
i llengo per explicar
allà on tu me preguntes;
i, com més t’alces de puntes,
més m’acabes d’agradar.

¿De què t’has picat, puntós,
que tot són morros i ceies?
A sa cadira on tu seies,
ja n’hi seuen de millors.