Mon pare era glosador
i mu mare qui pintava,
i jo som sortit tan ase,
amb sa closca més gruixada
que ses banyes d’un moltó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Glosadors
Poble
Manacor
Núm de glosa
304
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si ton pare ni ta mare
ni me vol sa teva gent,
fe’t monja, i jo em faré frare;
però tots dos d’un convent.
En es camí de Sineu
per damunt sa romeguera
hi ha una foravilera
qui du es monyo qui no és seu.
Em feis estar a sa serena
perquè trobau que no ho val.
Voldria veure es portal
paredat de grums de sal
i es fonaments tots d’arena!
Tradicionari de Mallorca
