No us espanteu si visc trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.