Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, los augmenta;
per això cantaré jo
i pensaré en vós sempre.
Bona amor, si no m’aidau,
desesperat moriré;
alegre la mort tendré,
però, si vós hi gustau.
Tot són rotes i pelaines,
també qualque cartet blanc:
no hauran menester volant
per segar dins Son Alcaines.