Moltes entenent me’n daves;
no me’n pories més dar.
¿Tu que no saps que un favar,
com més alt, té manco faves?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Camp Semàntic
Anyades i esplets, Aspiracions i somnis, Faves, Festeig, Passió i enamorament, Plantes, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3104
Volum
I
Núm de pàgina
183
Interpretació
L’estimat volia donar tot el que pogués a l’estimada; però no veia que tot té una limitació.
Per això ella fa recurs de la fraseologia; comparant la producció d’un faver amb tot allò que li vol donar. Com més gran es fa el faver; manco faves pot donar.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
