Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Déu sap lo que pagaries
perque jo tornàs venir!
Per voler més adquirir,
perderes lo que tenies.
Deies que em volies bé,
i aquest dia ho demostrares:
plovia i tu m’engegares.
Molt de temps hi pensaré!