Moliner de Can Noguera, que dormiu de descansat! i mu mare té es llevat que li surt de sa pastera.
Molins
Santa Maria del Camí
Jo maneig los meus guerrers com a paia de civada: faré més amb una uiada un dia a l’any, de passada, que tots plegats en un mes.
A l’engroc i més a l’engroc, sa somera trota i s’ase no pot.
La gent me demanarà: -¿Com t’has campat a Estellencs? -Val més caure dins avencs que dins tal lloc habitar!
