Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora de Mallorca.

Es divendres, alegria!
Demà dissabte serà.
Si Déu ho vol, tenc d’anar
a veure la vida mia.

Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.