Mirau s’amor què em fa fer,
que de mi no som senyora;
i, si és causa es poc discórrer,
que em vaig enamorar jove
de tu, i res no n’hauré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Capdepera
Camp Semàntic
Amor, Desamor i ruptura, Joventut, Peripècia, Relacions de parella, Sentiments, Tristor, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
5
Núm de glosa
3101
Volum
I
Núm de pàgina
183
Interpretació
L’enamorada sembla que lamenta haver-se enamorat de l’estimat amb qui està.
Diu que ja no és senyora d’ella mateixa; que ja no pot fer el que ella li pareix.
Explica que el pecat va ser enamorar-se i aplegar-se de massa jove i; així; no poder trobar l’amor en algú altre que l’hauria pogut tractar millor.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
