La jove anava d’un peu
per devers ca es perruquer:
-Feis-la’m que m’estiga bé,
mestre, i demanau preu.
Si em vols veure, bona amor,
vine a sa porta d’es Moll;
amb so fusell en es coll,
allà estaré de plantó.
Una al•lota ciutadana
que mesurava aigordent,
se n’anava més rabent
que una ruqueta com brama.