Si a ca nostra ja no véns,
que Déu te do bon passatge;
jo, per alcançar un missatge
com tu, sempre hi som a temps.

-A sa plaça fan un ball; mumare, jo hi vui anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.
-Enc que mon pare venga, a la plaça vui anar!-
No havia girat cantó, com son pare va arribar.
-¿A on tens Na Catalina? –És a la plaça aballar.-
Ja ha agafat les seves cordes, cap a la plaça se’n va.
Li pega una garrotada que un os li va fer saltar.
La segona garrotada, un bracet li va llevar.
Sa mareta, dins sa cuina, no se deixa de plorar.
-Enc que esclati, enc que rebenti, l’he d’acabar de matar!-
La tercera garrotada, ben estesa la deixà.
-Ai, Catalineta meva, ja no te n’aixecaràs!-
Es dia que l’enterraren, son pare se va penjar.
I es dia d’es seu ofici, sa mare se va matar.
I tota aquella família d’aquest modo va acabar!

La Mare de Déu del Carme
està baix d’una paret.
Margalida, recorde’t
d’aquell jove que nom Jaume.