Miquel de la mel de la xuia pelada, amb un cap d’arengada se’n puja an el cel.
De jocs
Santanyí
De matinada fa fred de sa serena del cel. Tu penes per un Miquel jo pen per un Francesc.
Si jo amb llàgrimes poria la vostra amor alcançar, faria créixer la mar amb el plors de cada dia.
Ja se n’han duit es floret de dins Campos, de fadrins: ja només hi troben nins i també qualque veiet.
