-Pere Antoni, ¿vols que anem
a can Xesc a berenar,
que han agafat un milà
i entre tots l’acabarem?
N’Antonina és un mirai
que travessa lo meu cor;
però ¿què n’he de fer jo
si no m’hi puc mirar mai?
Com a Lluc vàreu anar,
jo estava malalt dins Selva;
tot d’una que vos vaig veure,
bona i sana vaig quedar.