Com una gerra se trenca,
a qualque part deu ferir.
Tu t’ets riguda de mi
dos pics per sa pellerenca.

Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.

Sal, pebre bo i canyella,
tot és d’un mateix color.
Vaig anar a tocar es filó
i em vaig rompre una costella.