Tant m’és prendre com deixar
com donar-te tres per quatre.
¿Si vols un duro de plata
i no em tornaràs mirar?

-Entra i festejarem,
que el festejar a mi m’agrada.
Anit just som jo i mu mare.
Saps que en vaig passar, de gust,
tant de gust, anit passada!
-Ton pare i los teus germans,
¿com és que no són aquí?
-¿No saps que es varen morir
s’any que se’n moriren tants?
Tot lo que tenc en es mans
i lo que esper a tenir,
tot es teu, si em vols a mi.
-Jo ja tenc llegitimants;
cerca’n tu, si en vols tenir!
-Jo em volia fer beata
i mu mare no ho volgué,
perque, en treure s’extremer,
la jove, tal volta, ja té
festegera qui la mata.
-¿Beata? Deixem-ho anar!
Amb noves fresques me véns!
Jo qui n’era frare un temps,
per no perdre lo smeus béns,
me vaig voler desfrarar.
Jo i tu mos hem de casar
en venir es nostro temps.
-Hauria d’esser prestet,
perque sa meva amor em vola.
No puc jeure tota sola,
que, en venir s’hivern, tenc fred.
-Com amb mi seràs casada,
jauràs amb mi i no en tendràs,
perque jauràs ben tapada:
tendrem manat ai cotonada,
cobertor i matalàs.
I llavonses trobaràs
de llençols una caixada,
i una casa ben parada,
de cadires revoltada,
i de tot comandaràs,
i una criada a l acasa
que et servirà, estimada,
en tot quant li mandaràs.
Digau lo que trobau vós
a lo que preguntaré.
D’aquí a mig mes qui ve,
si Déu ho vol, tornaré,
a posta per casar-mós.
.........................................................
-Bon vespre, ¿com vos campau?
-Jo em camp bé, a l’hora d’ara.
Jo estic aixuixí plantada,
que m’assadoll de panada,
i , si gustau, arrambau.
Deus venir per qualque cosa,
que no vulgueu tastar res.
-Jo no vénc per fer-vos nosa:
vui sa fia per esposa,
i vós ma sogra sereu.
-Vet aquí cadira i seu,
arramba’t devora mi.
Mu mare, donau-li es sí
an aquest galant fadrí,
que el vui a qualsevol preu!
-No sigues atropellada,
Aina Maria, a dar es sí,
que tal volta aquest fadrí
només cerca entretenir
sa part que té avariada.

Es matí, quan surt es sol,
tota Mallorca va en roda
per davant can Pep Terrola
i Na Biela Mussol.