-Mestre Frau, tengueu bon dia;
¿de què anau tan infundat?
-Es mossos qui m’han deixat,
i tot sol no puc fer via!
-Mestre Frau, oh mestre Frau,
¿no em faríeu gabions
per tenir ets aucellons,
que no surtin p’es corral?-
Sa dona era en es sermó
i amb devoció l’escoltava,
i es copeo li robava
sa xuia amb so morrió.
Y dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Es dissabte de Nadal,
de l’any mil nou-cents catorze,
entre les deu i les onze,
repossava Mestre Frau
d’un poc de brou de mongetes
i sopes d’un roegó.
Dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
S’estufa aquest bergantell
dient-vos que jo el volia,
i jo més m’estimaria
morir, que casar-me amb ell!
Des que som nat, vida mia,
no veia sinó un sol;
ara veig que no és tot sol,
que vós li feis companyia.
Com vaig entrar dins Morell,
perdérem sa carretera;
botàvem qualque vorera,
germanets, com un aucell.
Com som a sa paret nova,
que hi trobam a dins Morell,
ja me pos sa roba nova
per agradar an es clavell.
Com vaig esser a Son Doblons,
que era sa dematinada,
duia sa brusa banyada,
sa camia i es calçons.
Com vaig esser dins es Bosc,
vaig encontrar una al•loteta;
mirau si em féu sa traveta,
que em va dir: ¿On vas, al•lot?
Tradicionari de Mallorca
