Quan s’estimat s’embarcà,
estava a la flor del món.
Ja no hi ha temps que no torn,
però aquest no tornarà,
P’es puig de Randa ja hi plou
i per aquí s’enfosqueix.
S’estimat no m’ha dit res.
Qualque cosa té de nou!
S’altre dia li vaig dar
dos doblers per comprar blat,
i ara ja l’ha acabat:
que aprenga d’estalviar.