Mestre Biel Camaiot
el se’n duen amb ses trompes.
De dones n’hi havia moltes,
emperò ploraven poc.
Mestre Biel Camaiot
ha comprada una gallina
i sa seva dona crida
perque troba que pon poc.
Es primer ou que va fer
amb un llençol el pararen:
-Mare de Déu del Roser,
si aquest ou mos surt bé,
en farem una truitada.-
Na Catalina plorava:
Adiós, mon paret meu!-
Sa musica de Sineu,
llavò sí que refinava!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Ariany
Rima
Assonant
Núm de glosa
12
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A Ciutat són ciutadans
i a Inca són xuetes,
i a Muro són butzetes
i a Lluc bons cristians,
i a Sineu fan es pans
de cent cinquanta pessetes.
Canta, companyero,canta,
canta i t’ajudaré.
I si tu no tens garganta,
sa meva te deixaré.
Jo vui que mu mare em faça
uns guardapits amb botons
per anar amb aquells currons
que habiten devers sa Plaça.
Tradicionari de Mallorca
