Es dia que segam xeixa,
sa madona fa es paper.
I, si s’aigordent no ve,
es rostoi li farem créixer.
Entre les vuit i les nou
entràrem en bateria
i entre le onze i migdia
moltes mares hi havia
que es podien posar dol.
No podien veure es sol,
de fum de s’artilleria.
Si mudes, ja serem dos
que deixam de voler bé;
jo, de com tu, en trobaré
de tan bons o de millors.