De Ciutat a Barcelona
faç viatges d’aigordent:
no guany es doblers jaguent
així com tu, gotinxona.
Mu mare sempre m’exhorta
i m’ho diu ben clar i llampant:
−¿Com t’ets entristida tant?
Tu fas cara de mig morta!
Voldria lo que voldria,
lo que voldria ja ho sé:
sa salut tant com viuria
i el cel com me moriré.