En tota Mallorca entera
jo no trob qui em vulga bé:
al•lota, prest me’n 'niré
a cercar-la forastera.

D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.

Estimadeta, amoreta,
mon cor qui us estima tant!
¿Pensareu en aquell sant
qui du sa carabasseta?